28 de Abrili: Die de sa Sardinnia, Die de ispera po is sardus

Su sardu puru tenit sa festa natzionali sua: su 28 de abrili, sa Die de sa Sardinnia. S’acontessida de innui movit sa festa est sa bogada de Casteddu e de Sardinnia de is Piemontesus e de atrus istràngius serbidoris de sa corona sabauda e cun issus su Vicerei Balbiano: “sa dì de s’aciapa” est una festa de liberatzioni de chini negàda a i sardus is deretus insoru.

Sa die de sa Sardinnia

Dònnia populu de sa terra tenit sa festa natzionali sua chi arregordat un’acontessida manna de su passau. Un’acontessida chi siat abarrat in s’istòria, cun unu sinnificu particulari e chi siat de esempru a su populu po amanniai su sentidu de libertadi. Una festa chi siat de su populu totu chi s’arreconnòscit in sa natzioni sua, in su logu innui est nàsciu e a chini apartènnit, a sa domu chi dd’ospitat e chi ddu fait identicu a issu e totu.

Su sardu puru tenit sa festa natzionali sua: su 28 de abrili, sa Die de sa Sardinnia. S’acontessida de innui movit sa festa est sa bogada de Casteddu e de Sardinnia de is Piemontesus e de atrus istràngius serbidoris de sa corona sabauda e cun issus su Vicerei Balbiano: “sa dì de s’aciapa” est una festa de liberatzioni de chini negàda a i sardus is deretus insoru.

Su guvernu torinesu no aiat respostu a is preguntas postas de is rapresentantis de su Rennu Sardu autonomu, po torrai a cunvocai su Parlamentu, po cunfrimai is privilegius antigus e is leis de fundamentu de su Rennu e po lassai a is sardus is carrigas publicas, unu Cunsillu de Istadu a Casteddu, acanta de sa seu de su Vicerei, s’istitutzioni in Torino de unu Ministeru po su torracontu de sa Sardinnia.
Custus pèdius bèniant de su deretu de logu e de su podiri gosasi de privilegius, fintzas de s’inghitzu, po parti de is sardus, in birtudi de avesus secularis. In su matessi tempus tèniant su sinnificu, a pustis de poderìus meda, de torrai a tenni sa dinnidadi e s’autonomia de populu. Custus deretus fiant presentis in su progetu politicu preparau de s’abbate Giuanni Franciscu Simon in su beranu de s’annu 1775.

I deretus pàrtiant de sa bitòria contra a is frantzesus e gràtzias a cussu sa genti abetàt de tenniri arrespetu de su guvernu de Torino. In prus si pèdiat sa fini de is dàtzius e de is pagamentus a marolla a is baronis, meris de terras e siendas e fintzas de benis publicus chi si ndi lèant a is biddas, a is traballadoris e a is pòburus.

Narat Francisco Innàtziu Mannu in S’innu de su patriotu sardu a sos feudatarios: “d’esseret una inza, una tanca, unu cunzadu, sas biddas hana donadu de regalu o a bendisione, come unu cumone de bestias berveghinas. Sos homines e feminas hant bendidu cun sa cria”.

E de is Piemontesus, amparadoris de is baronis: “Fit pro sos Piemontesos sa Sardìnnia una cucànnia, che in sas lndias de Ispannia, issos s’incontran inoghe. Nos alzalat sa foghe finzas unu camareri. O plebeu o cavalieri su sardu si deviat umiliari”.

Po custas resonis nàscit Sa Die de sa Sardigna, bòfia de su Cunsillu Regionali e fata lei su 14 de cabudanni 1993. Est custa, duncas, sa festa natzionali de sa Regioni Sarda, una festa chi nàscit po currispundiri passionis e sentidus tentus de istitutzionis e comunidadi. Totus depint afestai custa dì cun participatzioni sintzera, totus impari a bisai unu benidori cun una una sotziedadi prus giusta, simili a s’idea sarda, mannosus de apartenniri a custa terra, mamma nostra, de nd’èssiri citadinus unius in s’ispera de una liberatzioni sua. Una festa, sa die, de atòbiu e prexu, in sa chi si depint pònni a una parti is brigas de cada dì, po resonai cun is aterus in paxi, cun su bisu e s’ispera de unu benidori assulenu.

Una festa po meledai a pitzus de s’istitutu de sa Regioni oi, chi est galu incùmpriu su sentidu de autonomia, po bisai una Regioni chi tengat arrexinis in sa soberània de su populu sardu, lòmpiu a abudu de una natzioni cuncordi e democratica. Una festa de pausu po meledai de su presenti in birtudi de su passau, chi si fatzat lòmpiri cras a sa lacàna de su paraisu, bessendindi de su cùngiau, po torrai a mari, libberus cumenti a una borta, a cussu mari chi femus meris, protagonistas de s’istòria nostra.
Una lacàna noa, oberta a fueddai cun su mundu.

Po cussu tocat a sighiri is esemprus de is babbus nostrus antigus, a torrai a un’unidadi politica e morali, a unu tempus chi aguantit istrintus is valoris de sa scièntzia e de sa tènnica, chi funt is nostrus cumenti de is aterus populus, a sa traditzioni de sa civilidadi millenaria nostra. Nosus seus cussus chi seus istètius puru e ddu eus a èssiri sempri. Lèaus a intru custas cosas e no si nd’eus a libberai mai, seu apicigaus comenti cociula a sa roca po sempri, cussa roca e parti de nosus, chi no nci fessit, nosus no nc’emus a èssiri.

Oi sa Sardinnia est torrendi a agatai s’identidadi de populu e de cultura. Fortzis seus a s’inghitzu de un’istòria noa de custu millenniu. No est fartau su traballu po recuperai seculus ispèrdius in is chi is sardus no ant tentu perunu rolu. Cussus sardus oi bolint contai torra, oi chi seus in Europa, chentza si scaresci su Mediterraneu, mari nostru e de is populus chi ddu bivint de un’oru a s’ateru e chi bisant de biviri in paxi.

Arrexinis e alas duncas funt sa mellus erèntzia chi podeus lassai a fillus nostrus. Aici est possibili amparai s’identidadi nostra de populu, de cultura, de vida e amostai caminus nous a is chi galu depint lòmpiri.

Oi est su tempus mellus de su benidori chi no at a fartai, chi s’antigu pecau de scuncòrdiu at a lassai campu a s’unidadi de is Sardus.